Seminaris de desenvolupament continu

Malestar emocional en la societat contemporània des de l’abordatge clínic

Quins eren els símptomes del malestar psíquic en el temps de la psicopatologia clínica descriptiva? Quines són les maneres de concebre’ls i de tractar-los avui, quan trontolla el projecte DSM?

Quin lloc tindrà la psiquiatria en la salut mental del futur? La interpretació dels símptomes determinarà, de ben segur, la pràctica dels professionals, com també la manera amb què s’expressen en els subjectes que els pateixen.

Aquestes són les qüestions principals que es pretenen formular en aquesta assignatura introductòria sobre l’abordatge clínic contemporani del malestar psíquic.

N’explorarem la història per a provocar una reflexió crítica sobre el present, i veurem com els nous símptomes responen a la pluralitat de discursos i modalitats de satisfacció que articulen la societat contemporània.

El discurs capitalista és hegemònic des de fa dècades. Per la seva lògica interna, té com a efecte multiplicar i particularitzar els objectes de gaudi, com també les identificacions de les persones. Si determina la manera com ens veiem, sentim i presentem als altres, de ben segur que té efectes en els discursos que reflexionen sobre la salut mental.

La medicalització generalitzada del patiment psíquic, hegemònica al nostre país, articula la ideologia del rendiment pròpia del capitalisme actual amb un cientisme que pretén deixar els subjectes sense resposta pròpia, desproveïts del saber sobre els seus símptomes que Freud va ajudar a instituir.

Un primer moment històric en aquest camí va ser la introducció del mètode estadístic com a eix vertebrador del DSM-III: un viratge epistemològic que pretenia rescatar la psiquiatria assetjada pel pensament crític del Maig del 68 i retornar-la al terreny de la medicina científica.

Un segon moment, que encara perdura, és l’heterogeneïtat derivada de la reducció impossible dels símptomes psíquics a la objectivitat: els discursos sobre salut mental, des del neurobiologicisme fins a la determinació social del trastorn mental, passant per l’ocàs del model biopsicosocial en detriment del biopolític, qüestionen fortament la coherència de la psiquiatria, que sense cessar de perdre el seu estatut d’inviolabilitat, continua sent hegemònica en les institucions de salut mental.

El tercer moment històric que concebrem és l’actual, i és també el del futur: pronostica la mort de l’expert i, de retruc, l’entronització del subjecte que pateix, reclamant la seva veu. Les persones que pateixen un trastorn mental greu ja no volen la contenció, rebutjen la drogodependència preventiva, exigeixen amb raó la seva llibertat d’expressió.

Assistim a l’apoderament de l’usuari, que vol tornar a ser amo de les seves emocions, dels seus desitjos… i de la gestió de la seva salut. Aquesta última exigència té les seves arrels en la concepció de la salut del segle xviii.

Ara bé: pot la paraula del subjecte afectat d’un símptoma determinar la causa o l’esdevenir del patiment? Podem ser realment amos del que pensem i sentim, o més aviat esperem sempre que l’amo sigui un altre? Estem en condicions, avui, de ser responsables de les nostres passions i els nostres patiments?

Els fonaments de la clínica psicoanalítica ens ajudaran a raonar a l’entorn d’aquestes preguntes essencials.

clock iconDurada:
1 mes
comment iconIdioma:
Espanyol
show iconDedicació:
25 hores
calendar iconInici:
06 Febrer
info iconPreu:
198€
Titulació: Certificat d'aprofitament de la UOC
ask-full iconPreguntes freqüents

Què aprendràs?

Objectius
Competències
Metodologia
Contingut
Procés de matrícula
clock iconDurada 1 mes (1 crèdit)
show iconDedicació 25 hores
calendar icon Inici: 06 Febrer
user icon
Professorat: Héctor García de Frutos, Iván Sánchez-Moreno i Oriol Alonso Cano

Preu del curs

198€

Matricula't

Objectius

  • Conèixer el viratge que va suposar el DSM III, com també el fort debat que l’aparició del DSM 5 ha suscitat als Estats Units d’Amèrica.
  • Adquirir nocions dels efectes de la biopolítica en l’àmbit de la salut mental.
  • Esbossar la noció de subjecte des del pensament de Jacques Lacan, per tal de situar la paradoxa que hi ha en la idea de ser un mateix.
  • Poder reflexionar sobre els símptomes contemporanis i la manera com es tracten a partir del govern articulat del capitalisme i el cientisme.

Competències

  • Desenvolupar el pensament crític al voltant de la pràctica clínica de la psicologia.
  • Dotar d’elements d’anàlisi per a conèixer les problemàtiques contemporànies de la salut mental.
  • Fer ús dels conceptes epistèmics i epistemològics per a tractar de llegir el passat i el futur de la psicologia clínica.
  • Elaborar elements per al posicionament ètic en la pràctica clínica de la psicologia.
  • Potenciar la capacitat per a destacar els punts clau d’un text.

Metodologia

Es plantegen una sèrie d’articles curts, dels quals els alumnes hauran d’escollir-ne dos per a fer una anàlisi o una reflexió comparativa dels seus continguts en forma de treball escrit (d’unes 2.000-2.500 paraules, aproximadament).

Tanmateix, el curs oferirà diverses càpsules videogràfiques on s’exposaran alguns dels conceptes clau més destacats, a tall de guies de lectura dels texts en qüestió.

Paral·lelament, s’obrirà un debat a l’aula per a conduir les línies de pensament i resoldre els dubtes que puguin sorgir en les lectures i els vídeos.

Contingut

Temari:

  • Lògica del discurs capitalista i efectes en l’expressió del malestar psíquic.
  • Del DSM III al DSM 5.
  • La resposta cientista: el silenci del subjecte.
  • L’addicció generalitzada i els objectes de gaudi.
  • Sí, estàs angoixat i no saps per què.
  • Nous símptomes:
    • TDAH massiu en l’era del rendiment.
    • Ja no queden psicòtics? Veig molins on abans hi havia gegants.
    • L’exagerada ubiqüitat del trastorn bipolar.
    • El contagi social del suïcidi.
    • Ús i abús de les pantalles: realitats de metacrilat.
    • Paraula i psicofàrmacs.
  • La paraula de qui pateix: el futur que pot desarticular el poder psiquiàtric.

Bibliografia suggerida:

Desviat, M. (2011). «Panorama internacional de la reforma psiquiàtrica». Ciéncia &amp, Saúde Coletiva, 16(12): 4615-4621.

Fisher, M. (2011). «The privatisation of Stress». New Left Project. 

Laurent, É. (2014). «La crisis post-DSM y el psicoanàlisis». Látigo Lacaniano.

Menéndez, F. (2005). «Veinte años de la reforma psiquiátrica. Panorama del estudio de la psiquiatría en España de los años 1970 a los 2000: De un pensamiento único a otro». Revista de la Asociación Española de Neuropsiquiatría, vol. 25, núm. 95, pàg. 69-81.

Miller, J.-A. (2006). «La era del hombre sin atributos». Virtualia, núm.15.

Read, J. (2012). «El sentido de la locura». Archivo Audiovisual Herder Editorial. Barcelona: Herder.

Read, J., Amela, V. M. (2012). «Si oyes voces y ves visiones… ¡no estás mal de la cabeza!». La Vanguardia (26 de mayo).

Straehle, E. (2015). «Senderos del nuevo capital. Trabajo, consumo y producción de subjetividad». Soft Power, núm. 2.

Procés de matrícula

Omple el formulari de matrícula. El pagament es realitza en línia mitjançant TPV (pagament amb targeta de dèbit o crèdit per mitjà d'internet).

La UOC es reserva el dret d'anul·lar els cursos que no superin un mínim d'inscripcions. Els estudiants afectats podran optar per un canvi de curs o sol·licitar la devolució de la matrícula. Un cop hagin començat els cursos, no s'acceptaran anul·lacions de matrícula. Informació sobre el desistiment de matrícula »

Estudis relacionats

Vols més informació?

Pref.Ex.: + 34
Telèfon fixEx.: 932532300
Pref.Ex.: + 34
Telèfon mòbilEx.: 123456789