L’any 2009 va néixer la criptomoneda bitcoin i ho va fer acompanyada de la tecnologia de cadena de blocs, que és la peça bàsica dintre de la majoria de criptomonedes, ja que habilita un sistema per desar informació de manera que no cal cap entitat central de gestió, sinó que permet que siguin els mateixos usuaris els que regulin i controlin el sistema. Això que, dit en una sola frase, pot sonar estrany i abstracte, en la pràctica implica que en un sistema monetari com el del bitcoin es pot prescindir de bancs comercials per gestionar pagaments digitals i de bancs centrals per dictar la política econòmica.

Per dir-ho simplificadament, la tecnologia de cadena de blocs (Blockchain) consisteix en un sistema per desar informació de manera altament distribuïda, en contraposició a les típiques bases de dades centralitzades, en què regularment es genera un bloc amb la informació nova del sistema (per exemple, amb les noves transaccions monetàries en el cas de les criptomonedes) i, una vegada generat el nou bloc, tota la informació que s’hi publica ja no es pot modificar mai més i esdevé accessible a tots els participants en el sistema. Per això, els sistemes de cadena de blocs són considerats com a transparents i immutables. A més, per tal de permetre la creació d’aplicacions descentralitzades amb una lògica de negoci complexa que vagi més enllà de les criptomonedes, moltes plataformes de cadena de blocs ofereixen el que es coneix com a contractes intel·ligents (smart contracts). Totes aquestes característiques, com veurem a continuació, fan que la tecnologia de cadena de blocs sigui considerada per molts com una de les invencions amb el potencial rupturista més gran dels últims temps.

 

Per què es considera que té un gran potencial rupturista? Quina mena de projectes s’hi estan desenvolupant?

El fet d’habilitar sistemes descentralitzats, transparents i immutables fa que la cadena de blocs tingui una aplicabilitat en molts àmbits més enllà de les criptomonedes. A més, aquestes característiques permeten crear aplicacions i definir nous models de negoci completament diferents d’aquells a què estem acostumats. A continuació presentem alguns dels casos d’ús més destacats en què es treballa actualment.

Traçabilitat

Gràcies a la transparència i la immutabilitat que ofereix la cadena de blocs, s’estan desenvolupant molts sistemes per millorar i fer més eficients les cadenes de subministrament. D’una banda, molts projectes busquen que dintre d’un sector, tant els proveïdors com els diferents intermediaris registrin en una cadena de blocs qualsevol dada destacada referent als productes que passen per les seves mans. D’aquesta manera, és possible construir plataformes que permetin als consumidors obtenir la màxima informació possible sobre els productes que adquireixen.

Per exemple, un producte ecològic podria portar vinculada informació referent al seu productor, als pesticides utilitzats en el seu cultiu, a la manera com s’ha transportat la mercaderia, a tots els intermediaris que han intervingut en la seva distribució final, etc.

Un altre exemple destacat, en aquest cas associat al brànding, és el de projectes que utilitzen la cadena de blocs per intentar disminuir les falsificacions dels seus productes. En incloure informació d’un producte en una cadena de blocs, les marques poden vincular directament a cada ítem que distribueixen informació sobre el producte i sobre el seu propietari. Així, els consumidors, abans de comprar un producte, poden verificar que no es tracta d’una falsificació i que el venedor de l’ítem en qüestió és un distribuïdor autoritzat. Fins i tot, gràcies al fet de poder registrar en la cadena de blocs la venda de cada ítem, després els compradors podran demostrar que el seu producte és original, per exemple en el cas de voler-lo revendre en el mercat de segona mà.

Finalment, en l’àmbit de la traçabilitat també és destacable que la creació de plataformes basades en la cadena de blocs en què intervenen gran part dels actors d’un sector fa que disminueixi la burocràcia i millori globalment l’eficiència de la cadena de subministrament. Amb l’ús de contractes intel·ligents per registrar les transaccions entre intermediaris es crea un registre automatitzable comú a totes les parts que permet eliminar albarans i altres processos basats en paper. Així, gràcies a la transparència que ofereix un registre d’aquesta mena, es minimitzen malentesos i possibles disputes entre les diferents parts.

Tokenització

Una de les aplicacions més populars de la cadena de blocs és la creació de criptomonedes a mida, anomenades tokens (criptovalors) per representar béns i serveis. Així, per exemple, es pot crear un d’aquests tokens per representar una part de la propietat d’un immoble o per representar el dret d’ús d’un servei. Amb el primer exemple, els projectes que creen tokens per representar part de la propietat d’un pis o d’una casa aporten dinamisme al mercat immobiliari, ja que en facilitar la diversificació en petites inversions i reduir la barrera econòmica d’entrada permeten que els propietaris puguin posseir parcialment immobles. A més, també eliminen intermediaris i comissions, ja que els tokens es poden comprar i vendre a les cases de canvi de criptomonedes sense necessitat de notaris.

D’altra banda, en crear tokens que donen dret a l’ús d’un servei, molts projectes estan creant models de negoci completament nous i capgirant el concepte d’economia col·laborativa. Les aplicacions que permeten el lloguer d’apartaments per a les vacances entre particulars, o les aplicacions que permeten convertir el propietari d’un vehicle privat en una mena de taxista, són un bon exemple d’aquest ús. Actualment, les empreses que ofereixen aquests serveis fan d’intermediàries entre qui té un apartament o vol fer de conductor i qui busca un lloc per passar les vacances o necessita fer un desplaçament amb rapidesa. En actuar com a intermediàries, aquestes empreses no solament cobren una alta comissió pel servei, sinó que també imposen un conjunt de condicions que en molts casos no beneficien cap de les dues parts. Els projectes d’economia col·laborativa basats en la cadena de blocs eliminen els intermediaris i posen en contacte directament les persones que ofereixen els seus serveis i els consumidors, i pel que fa a les condicions contractuals del servei, es recullen directament en el contracte intel·ligent vinculat al token intercanviat.

Identitat digital

Un altre dels àmbits en què s’està explorant l’ús de la cadena de blocs és en la creació d’identitats digitals que permetin als usuaris la gestió i el control de totes les seves dades personals. En aquests moments, cadascú de nosaltres ha obert comptes amb múltiples serveis i ha repetit la mateixa informació en cadascun. A més, en molts casos ha donat dades sensibles que podrien representar un perjudici per a les persones en cas de fer-se públiques.

En aquest sentit, la cadena de blocs facilita la creació de plataformes del que s’anomena identitat digital sobirana, en què els usuaris gestionen totes les seves dades personals i només comparteixen amb els diferents serveis les dades que són absolutament necessàries. Per exemple, alguns serveis, com ara cases de canvi en línia, estan obligats a garantir la majoria d’edat dels seus clients, raó per la qual els obliguen a enviar una foto d’un document d’identitat a l’hora de registrar-s’hi. Ara bé, això, a banda de demostrar que una persona és major d’edat, també dona molta més informació personal, com ara el domicili, el nom dels progenitors, etc. Els projectes d’identitat digital sobirana habiliten maneres per demostrar la majoria d’edat d’un usuari sense revelar-ne cap informació addicional, ni tan sols la seva edat concreta.

D’aquesta manera, aquests projectes no habiliten tan sols una manera més privada i segura de fer les comunicacions a internet, sinó que també prometen millorar molts altres sistemes digitals i permetre la creació de casos d’ús que encara no podem ni imaginar-nos. Entre altres usos, per ara, alguns dels més destacats en què es treballa són la creació de plataformes segures de vot electrònic i la creació de protocols d’autenticació que ens permetin alliberar-nos de les incòmodes i poc segures contrasenyes.

 

Finalment, cal dir que en aquest article només ens hem centrat en alguns dels aspectes rupturistes de la tecnologia de cadena de blocs. Aprèn aquests conceptes i altres de relacionats amb aquesta tecnologia enfocats tant a directius com a emprenedors a Tecnologia blockchain per a directius, un dels nostres programes de desenvolupament professional amb garantia de qualitat universitària.