La cultura japonesa és molt interessant i diferent de qualsevol cultura occidental. La bellesa dels seus costums, una gastronomia exquisida, fins i tot la seva música, que et transporta a altres llocs… No en va és una de les destinacions turístiques de primer ordre per tradicions tan misterioses com la de les geishes. Molts dels estudiants del curs de japonès de la UOC, s’han sentit atretes en algun moment per la seva cultura i també senten interès per aprendre japonès. Perquè el japonès no és solament una llengua, és molt més que això: és l’art d’escriure dibuixant.
Aprendre japonès: ideogrames
El japonès és un idioma que parlen més de 130 milions de persones. L’escriptura japonesa té l’origen en l’escriptura xinesa i està formada per tres sistemes d’escriptura diferents.
- Kana, sil·labaris:
- Hiragana: per a paraules d’origen japonès.
- Katakana: principalment, per a paraules d’origen estranger.
- Kanji: els caràcters d’origen xinès.
- Rōmaji: transcripció del japonès amb l’alfabet llatí, símbols i sigles.
La diferència que hi ha entre el xinès i el japonès és que el xinès és monosil·làbic i el japonès generalment no ho és. En tots dos casos, però, s’utilitza l’art d’escriure dibuixant idiogrames.
Per a aprendre japonès, cal tenir present que hi ha quatre grups diferents de caràcters segons la manera de formar-los:
- Pictogrames: són els que representen la forma de les coses, com 木 (arbre) o 口 (boca).
- Ideogrames que representen idees: són els que representen conceptes, com 三 (tres) o 上 (a dalt).
- Caràcters de forma i so: són els més habituals i es formen per la combinació d’un que aporta el significat i d’un altre que aporta el so, com 江 (badia) o 霜 (gebre).
- Ideogrames de significat: es formen a partir de dos o més ideogrames per a crear-ne un de nou. Per exemple, 森 (bosc) és la suma de molts 木 (arbre) ＋ 木 (arbre).
Com a curiositat, des del 1995, al Japó té lloc una convocatòria per a identificar el kanji que sigui més representatiu de l’any.
Els kanji, els hiragana i els katakana
El kanji és caràcter japonès i és una unitat mínima que representa conceptes. Per a fer-te’n una idea, els professors de japonès arriben a saber fins a deu mil kanji diferents. Per a aprendre el japonès i els seus kanji, s’han de memoritzar els elements següents:
- Els traços: cada traç identifica els kanji i per això convé saber l’ordre i la manera de fer-los.
- Les lectures o pronunciacions: hi ha dos tipus de lectura de kanji, l’on-yomi i la kon-yomi. Però hi ha kanjis que poden tenir més de 20 lectures possibles. També hi ha kanjis que només tenen una sola manera de ser llegits.
- El significat: cada síl·laba té un significat segons el kanji que utilitzem per a expressar-lo. Per exemple, la síl·laba sha és diferent si es fa servir per a isha (doctor), kaisha (empresa) i jitensha (bicicleta).
Els kanji acostumen a trobar-se a les arrels dels mots i les flexions s’escriuen amb el sil·labari hiragana.
- El sil·labari hiragana és l’alfabet fonètic del japonès. Amb aquest sil·labari es poden representar tots els sons que es fan servir en japonès. Hi ha 46 caràcters en l’alfabet hiragana. Un per a cada vocal o una consonant més una vocal.
- El sil·labari katakana és l’alfabet fonètic que es fa servir, per exemple, per a les paraules originàries d’un altre idioma, com, per exemple, Europa o Bach. Està format per 46 símbols.
Si vols posar en pràctica el japonès ara mateix, pronuncia les expressions següents:
- Bon dia: おはようございます es pronuncia «ohayoo gozaimasu».
- Bona nit: おやすみなさい es pronuncia «oyasumi nasai».
- Adéu: さようなら es pronuncia «sayoonara».
- Per a donar les gràcies: ありがとうございます es pronuncia «arigatoo gozaimasu».
