Des del món del coneixement i la formació, és necessari saber a què es refereix el concepte accés obert (open access, OA) relacionat amb els continguts científics, acadèmics i docents.

 

Què és l’accés obert o open access

Internet i l’edició electrònica han facilitat el naixement del moviment accés obert o open access a continguts que beneficien la ciència i la societat. Aquest moviment defensa un accés global, obert i sense restriccions econòmiques, tècniques o administratives a continguts científics, acadèmics i docents.

Per tant, els continguts d’accés obert els pot llegir i difondre qualsevol persona, ja que no utilitzen copyright. Els drets d’autor se solen protegir mitjançant llicències Creative Commons, que permeten controlar els drets que se cedeixen.

És normal preguntar-se qui fa servir l’accés obert. Les revistes de més prestigi i editors d’alta qualitat científica l’utilitzen; per exemple, New England, Nature, Springer o Oxford University Press.

 

Els beneficis de l’accés obert

En obrir les restriccions de consulta i la difusió de continguts per la xarxa, l’accés obert permet que els autors no s’hagin d’esperar mesos o anys per a veure els seus treballs publicats en revistes científiques. S’augmenta, doncs, la visibilitat de la literatura científica a escala global.

D’aquesta manera, s’aconsegueix que hi hagi un impacte més gran de les publicacions en accés obert i que augmentin les citacions dels autors i de les publicacions.

A més, l’accés obert a documents comporta un estalvi de costos, perquè es poden publicar i difondre continguts científics sense necessitat de pagar els costos que signifiquen les publicacions científiques.

L’accés perpetu als documents i la preservació dels resultats publicats en accés obert són alguns altres dels beneficis que té.

 

Una infraestructura de repositoris científics d’accés obert

El 2003, es van establir les condicions que hauria de tenir l’accés obert en la Declaració de Berlín. Actualment, aquesta declaració és avalada per més de 400 institucions de tot el món, entre les quals hi ha les principals universitats espanyoles.

A Espanya, des del 2007 es treballa per a crear una infraestructura nacional de repositoris científics d’accés obert, des de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) i la Xarxa de Biblioteques Universitàries Espanyoles (REBIUN) de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE).

 

Pots descobrir més sobre l’open acces amb el micro-MOOC sobre accés obert que vam oferir a Twitter amb el perfil @moocmicro.