L’ésser humà necessita motivacions per a fer les tasques que ha de fer. És un fet. D’aquestes necessitats es nodreixen les tècniques de ludificació (gamification) i les seves múltiples aplicacions en el nostre dia a dia. Això ens fa plantejar com motivarem en Joan i en Daniel perquè responguin pregunta rere pregunta fins a arribar al final de l’entrevista sobre el seu MOOC d’Iniciació a la Gamificació a Través de Casos Pràctics. Quines recompenses els haurem de donar? De moment, els prometem que, si ens expliquen les claus de la gamificació, serà una entrevista molt entretinguda. Però s’ha de complir una promesa… Ho aconseguirem?

Els videojocs són activitats que es fan per pur plaer, mai per obligació. Explorar què és el que fa que els videojocs siguin motivadors i traslladar-ho a altres camps pot donar els seus fruits. En això es basa la ludificació o, com es coneix popularment, «gamificació».

Per a fer una mica més amena l’entrevista i introduir algun element de gamificació, proposo el següent: qui respongui més preguntes dells dos podrà proposar un repte al seu company. Juguem una mica?

 

Entrevista a Joan Arnedo i Daniel Riera

 

Dani, com reptaries al Joan?

Daniel Riera: Ja que en aquest MOOC col·laborem amb l’associació Ayudar Jugando, que ajuda nens i adolescents que ho necessiten per mitjà dels jocs, m’agradaria que en Joan es fes soci de l’associació (només són vint euros l’any) i que vagi (jo l’acompanyo) a alguna de les jornades d’acció directa.

 

I tu, Joan?

Joan Arnedo: Doncs, ja que per a ell és tan important que me’n faci soci, el repto que ens convenci a tots amb un discurs.

 

Comencem, doncs, amb l’entrevista. Com definiries la gamificació en una frase?

D. R.: Sense entrar encara en una definició formal, la gamificació seria l’estudi dels videojocs per a descobrir elements motivadors que puguem exportar a altres àmbits.

J. A.: Si ens posem en mode acadèmic total, cosa que m’agrada bastant, al final sempre acabo en la definició que, en el fons, és la més acceptada en la bibliografia, proposada per Deterding, Nacke i altres: «L’ús d’elements de disseny de videojocs en contextos no lúdics». Tot i això, amb el temps, i a mesura que el tema ha evolucionat, també me n’agrada una de més general segons la qual és «la creació d’experiències en contextos no lúdics que evoquen les sensacions que tenim quan juguem».

 

En els vídeos de presentació del MOOC us hem vist que jugàveu partides de rol. Són els jocs de rol la principal font d’inspiració de la gamificació?

J. A.: Qualsevol joc pot servir d’inspiració. Des del joc d’estratègia i simulació més complex fins a la xarranca. L’ús dels videojocs de rol de sobretaula, en aquest cas, és simplement perquè són el meu tipus de joc favorit i hi estic molt familiaritzat. Tot i això, tampoc no és una elecció del tot arbitrària o subjectiva. Si bé avui dia els videojocs són una de les fonts d’inspiració principals de la ludificació, molts dels altres elements que hi ha als videojocs provenen dels seus «avis», els videojocs de rol de sobretaula, que al seu torn provenen dels seus «besavis», els jocs d’estratègia de sobretaula o jocs de guerra (wargames): nivells, habilitats especials, classes de personatge, acumulació d’experiència i diners, personalització, etc.

D. R.: Per a ludificar estudiem qualsevol tipus de joc. Ens serveixen tots: des dels jocs totalment  desestructurats, com uns nens corrent i empaitant-se pel camp, fins als contraris, els jocs amb regles definides que limiten les opcions als jugadors. Entre aquests, per descomptat, hi ha els jocs de rol.

 

S’ha de ser un gran jugador per a poder fer una bona gamificació?

D. R.: No necessàriament, però jugar et dona la possibilitat de comprendre millor per tu mateix què motiva cada joc. A més, quan ludifiques, com més possibles mecàniques coneguis —i normalment, si has jugat més, en coneixeràs més—, millor.

J. A.: No cal ser un gran jugador, però sí que ajuda jugar sovint i a molts jocs diferents. Com en tot, ser apassionat en una temàtica et facilita fer el salt a analitzar o ser capaç de reconèixer certs patrons comuns, que després ens seran molt útils per a ludificar. Potser ets dolent jugant a futbol, però mirant partits al final és possible que siguis bo jugant a una «lliga fantàstica».

 

Quins mites o falses informacions hi ha al voltant de la gamificació?

D. R.: Jo en subratllaria dos. D’una banda, no tot el que sigui afegir un joc a una cosa «avorrida» és gamificació, de fet, no ho serà gairebé mai. D’una altra, la ludificació no és una panacea, no serveix per a tot. És una bona eina, però una de les coses que ha de saber fer un bon ludificador és decidir si en un cas concret és l’eina que necessitem o no.

J. A.: Com ja diu en Dani, la gamificació no ho arregla tot. Com qualsevol cosa, és una eina a la nostra disposició i sempre s’ha d’avaluar si es tracta de la més adequada per a resoldre un problema. Després, una cosa a què tinc molta mania és la tendència a barrejar joc seriós i gamificació (entre altres termes). Si bé es basen en el mateix, no són el mateix. Un és un recurs discret, amb el propòsit d’aprendre. L’altre és un mecanisme de disseny de processos per a crear experiències amb el propòsit de motivar accions concretes, que han de ser volitives. Finalment, si bé no és exactament «fals», és una llàstima que moltes vegades es consideri que aplicar «gamificació» sigui equivalent a aplicar el patró PBL (points, badges, leaderboards) i ja està.

 

Segons expliqueu en el vostre MOOC, Marczewski i Chou són els autors més rellevants que han escrit sobre gamificació. Quins són els principals conceptes que aporten?

J. A.: Dins d’aquest camp hi ha diversos autors rellevants o gurus, però jo penso que, per començar, aquests dos són els que tenen un discurs més coherent i, a més, «esmicolen» prou el procés per a comprendre les tasques que s’han de fer intuïtivament. En altres casos (es diu el pecat però no el pecador) es peca massa d’aplicar el model vell: a) acció 1, b) acció 2, c) ???, d) Benefici!

Des d’una anàlisi més concreta, em sembla especialment rellevant la seva anàlisi de tipus toolbox o llista de diferents elements o mecàniques que es poden aplicar a l’hora de ludificar, cosa que serveix de gran exemple per a comprendre de què parlem.

D. R.: De Chou, clarament en ressaltaria la separació entre tipus de motivació (drives) black hat i white hat. Amb això es fa èmfasi en el fet que hi ha algunes motivacions o drives que poden portar a conseqüències no desitjades els usuaris del sistema.

J. A.: I, com diu en Dani, en el cas de Chou, considero molt important, vital, el seu eix de white hat contra black hat. El joc com a via d’apoderament contra la ludopatia pura.

 

En el nostre dia a dia ens trobem a vegades amb exemples de gamificació?

J. A.: Quan som petits, especialment a l’escola, a vegades s’integren característiques dels jocs per a fer-nos més fàcil l’experiència. Unes cares somrients si ho fas bé, adoptar el rol de personatges o la narrativa com a eix argumental, adhesius per a indicar que has après conceptes, etc.

D. R.: Ens trobem amb exemples constantment. Sobretot ho veiem en aplicacions per a dispositius mòbils, xarxes socials, promocions comercials, etc.

J. A.: De manera més explícita, com diu en Dani, és difícil trobar aplicacions o xarxes socials que no utilitzin alguns dels mecanismes que enumera Marczewski entre els seus cinquanta-dos elements de ludificació: nivells, punts, insígnies (badges), missions, etc.

 

Els estudiants o els professionals de l’àmbit de l’empresa, la salut o l’educació, quins beneficis poden obtenir d’aquest MOOC de gamificació?

D. R.: En el seu dia a dia segurament es troben amb la necessitat de motivar algú (clients, treballadors, estudiants, etc.). La gamificació pot ser una eina per a aconseguir-ho.

J. A.: En el cas de la salut i l’educació, també veuen i treballen exemples concrets de casos d’ús. Perquè quedar-se només en la teoria no té gràcia.

 

Finalment, m’agradaria que cadascun de vosaltres m’expliqués el seu exemple favorit de gamificació.

D. R.: M’agrada la gamificació del web Stack Overflow, un dels primers webs d’ajuda entre iguals (en aquest cas, informàtics), en què els usuaris poden fer preguntes, respondre, puntuar, editar, etc. Inclou elements relacionats amb l’estatus, l’accés dependent de nivells, etc.

Actualment, les mecàniques que s’utilitzen a Stack Overflow es veuen en moltes altres aplicacions i webs.A.: Aquí em refereixo una mica a la meva resposta anterior. Els jocs de rol de sobretaula (m’agrada dir sobretaula, TRGP, per a contraposar-los als d’ordinador, CRFG) són un gran cúmul dels elements de joc més populars a l’hora d’aplicar ludificació. [no es documenten les sigles; confirmeu que siguin correctes]

Els meus exemples favorits de gamificació són els que poso a les meves assignatures. Bé, ximpleries a part, em criden bastant l’atenció Habitica (que treballarem en el MOOC) i Zombie Run! Ambdós es basen a motivar coses que ens apoderen, accions que en el fons volem fer, però per a les quals ens falta l’empenta: en el primer cas, una llista de tasques pendents, o To-Do list, transformada en un sistema d’aventures medievals i, en el segon, fer esport (anar a córrer) en un món envaït pels zombis i que no t’atrapin. Per tant, l’ús de la gamificació és molt orgànic, no es percep com un mecanisme de persuasió amb la finalitat de consumir un producte a part. De totes maneres, d’haver-n’hi, n’hi ha moltes, d’aplicacions entretingudes.

Ben mirat, tots dos heu contestat totes les preguntes. Però hem d’admetre que les respostes d’en Joan han estat les més extenses. Per tant, serà en Joan qui proposi el repte a en Daniel. En aquest cas, en Daniel ens ha de convèncer de per què ens hem de fer socis d’Ayudar Jugando.

D. R.: Trobo que el seu nom ho diu tot per a convèncer-nos, oi? Quina millor manera hi ha d’ajudar els nens que fent una cosa tan divertida com jugar? Ayudar Jugando es una associació d’aficionats als jocs de taula i al món del còmic, la fantasia i la ciència-ficció. Volen ajudar tot jugant, organitzant esdeveniments lúdics per a recaptar fons destinats a campanyes i entitats relacionades amb el col·lectiu més vulnerable, el dels infants.

J. A.: A mi ja em tenia convençut, però segurament hem convençut algú més perquè col·labori amb Ayudar Jugando.

 

Si vols saber més sobre la nova oferta de MOOCs de la UOC, t’ho expliquem tot el nostre blog.